L’ús de l’amoníac a la perruqueria és habitual en processos de coloració perquè suposa una opció gairebé imprescindible per garantir que els colors més intensos penetrin als cabells. Tot i així se l’ha demonitzat de forma injusta perquè en algunes usuàries pot generar irritacions o al·lèrgies.

Quan els perruquers ens disposem a preparar un tint o coloració barregem el pigment amb un oxidant per activar-lo però en la seva aplicació ens trobem un entrebanc, la cutícula del cabell, que és el protector natural de la fibra capil·lar, i les seves cadenes de queratina, que es troben completament hermètiques.

L’amoníac assumeix un paper crucial perquè obre la cutícula del cabell i estova i infla les cadenes de queratina perquè els pigments entrin i quedin fixats.

És ben cert que les pintures amb amoníac poden provocar irritacions o al·lèrgies a les persones que en siguin sensibles, però la seva aplicació esporàdica és innòcua per a bona part de les usuàries. Per això els professionals en fem ús però sempre tenint en compte les condicions de la pell de cada persona i triem altres tintures sense amoníac si és necessari o optem per altres components diferents (pigments vegetals de henna, per exemple).

La cosmètica avança molt ràpid i la millor manera d’encertar un color i la seva tolerància és deixar-se aconsellar per nosaltres, us informarem del producte i components que us puguin anar més bé.